dissabte, 12 de febrer del 2011

Mitja marató de Granollers

Després d'estar entrenant durant 4 mesos va arribar el dia de la mitja marató. No havia fet mai una cursa tant llarga i no sabia com em podia trobar fisicament.

Feia tres setmanes m'havia provat a la Cursa Mar i Murtra de Blanes i la veritat és que em va anar molt bé, però en aquest moment de la Mitja de Granollers, el meu estat de forma havia baixat considerablement.

A les últimes setmanes, potser perquè anava passat de forma, em vaig començar a sentir malament en alguna cursa d'orientació que havia fet. Les cames i l'esquena em feien mal i en cap moment em sentia prou a gust entrenant.
Per rematar-ho aquesta última setmana abans de la mitja vaig estar amb febre i també amb la passa de la panxa, vòmits...

El diumenge em vaig aixecar i amb un amic vam anar cap a Granollers. Va ser una llàstima perquè erem 4 els que haviem pagat la inscripció, però un per culpa d'una lesió al genoll, i una altra per culpa de la panxa, no van poder venir.

Des del primer moment em vaig sentir molt bé. A Granollers abans de la prova ja vam fer cap a 4 km d'escalfament per preparar la prova.

La sortida es donava en tres fases. Una primera pels professionals a les 10:50, la segona als participants amb els dorsals del 300 al 4500 a les 10:55 i els restants a les 11:00.

Tot i aixó només hi va haver dues sortides i quan a les 10:59 arribavem a la linia de sortida ens van dir que ja es podia sortir. Això no em va anar massa bé perquè vaig trobar molts corredors amb un ritme molt més baix que el meu davant meu. Una aglomeració de gent important a tots els carrers o la carretera per on passava la mitja. Tota l'estona havia d'anar fent canvis de ritme per poder passar a alguns corredors o per esquivar-ne d'altres.

Al pas pel km 5 ja anava prou bé. Amb un temps de 21:48 min. Tenint en compte que la cursa de 5 km a Lloret de Mar la vaig fer amb poc més de 20 minuts, i que ara encara m'en quedavan més de 16, estava content perquè em sentia bé.
Al pas pels 10 km, igual. 45 min i amb bones sensacions tot i que començava la pujada d'arribada a La Garriga.
A partir de llavors el terreny ja es va anar tornant més planer tot i que hi va haver un parell de repetxons a la carretera que ens havia de portar fins a Les Franqueses primer i més tard a Granollers.
Km 15. 1:06:59 seguia aguantant un bon ritme.
Km 20. 1:28:52. A partir d'aquí afrontava el meu últim km i encara amb forces a les cames, així que vaig donar tot el que em quedava i vaig fer un últim km a un ritme de 3:52 min.

Al final vaig quedar el 1235 classificat, d'un total de 7800 corredors. Amb un temps total de 1:33:23 i amb un parcial de 4:24 cada km.
Molt content d'haver acabat aquesta mitja amb aquest temps, però sabent que si aquesta cursa s'hagués disputat tres setmanes abans, el meu registre hagués estat millor.

Ara faig tres setmanes de repós i llavors ens tornarem a calçar les espardenyes i prepararé la Mitja de Madrid el dia 3 d'abril.

La frase que em va cridar l'atenció en aquesta cursa i que em va donar ales en un moment on les forces em començaven a fallar va ser "El dolor és passatger, l'orgull és per sempre". Estava escrita a la samarreta d'un altre corredor.